Obra guardonada com el millor llibre estranger a França el 1998 . Amb la seva primera novel·la "La verdad sobre el caso Savolta” (1975), es va convertir en un dels símbols de la renovació literària de l'Espanya post-franquista.
L’escriptor combina la ficció i l’enigma en totes les seves narracions, amb aquests dos ingredients i una fina ironia ens descriu el ritme històric de la seva ciutat natal: Barcelona. Una comedia ligera també manté la multiplicitat de personatges que caracteritzen les seves novel·les. L’acció passa un estiu de postguerra. El personatge principal és un escriptor d’obres de teatre ( vodevils), ja passades de moda i sempre dirigides i interpretades per la mateixa companyia. El que passa en el teatre i el que ens narra en el llibre semblen el mateix. S’estableix un paral·lelisme entre ficció i realitat. La novel·la també es podria estructura amb actes, com una peça de teatre. Com qualsevol comèdia d’embolics, els personatges van apareixent i girant al voltant de la vida diària del personatges principal: Carlos Prullàs. Tot d’una la novel·la canvia el to i ens trobem amb un crim. Es tracta d’una novel·la d’intriga, policíaca? D’entrada ho pot semblar, però l’autor va més enllà i ens torna a aparèixer amb la Barcelona tràgica de “La ciudad de los prodigios”, amb les seves dues cares : tan diferents i alhora igualment corruptes. A mesura que la trama es complica, els personatges evolucionen descobrint el seu costat més sinistre, les barreres artificials que la societat de l’època ha imposat van caient davant d’un lector que segueix les incidències de la investigació de l’assassinat. S’acosta una època de grans canvis on el món de Carlos Prullàs s’acaba: aviat hi haurà la televisió i les societats anònimes substituiran les empreses familiars.
L’escriptor combina la ficció i l’enigma en totes les seves narracions, amb aquests dos ingredients i una fina ironia ens descriu el ritme històric de la seva ciutat natal: Barcelona. Una comedia ligera també manté la multiplicitat de personatges que caracteritzen les seves novel·les. L’acció passa un estiu de postguerra. El personatge principal és un escriptor d’obres de teatre ( vodevils), ja passades de moda i sempre dirigides i interpretades per la mateixa companyia. El que passa en el teatre i el que ens narra en el llibre semblen el mateix. S’estableix un paral·lelisme entre ficció i realitat. La novel·la també es podria estructura amb actes, com una peça de teatre. Com qualsevol comèdia d’embolics, els personatges van apareixent i girant al voltant de la vida diària del personatges principal: Carlos Prullàs. Tot d’una la novel·la canvia el to i ens trobem amb un crim. Es tracta d’una novel·la d’intriga, policíaca? D’entrada ho pot semblar, però l’autor va més enllà i ens torna a aparèixer amb la Barcelona tràgica de “La ciudad de los prodigios”, amb les seves dues cares : tan diferents i alhora igualment corruptes. A mesura que la trama es complica, els personatges evolucionen descobrint el seu costat més sinistre, les barreres artificials que la societat de l’època ha imposat van caient davant d’un lector que segueix les incidències de la investigació de l’assassinat. S’acosta una època de grans canvis on el món de Carlos Prullàs s’acaba: aviat hi haurà la televisió i les societats anònimes substituiran les empreses familiars.Per saber-ne més:
